Agost: un mes típicament
càlid... 2012: anyada que recordarem en
molts indrets com a calorosa i seca… Varietats de raïm blanc: normalment
primerenques i protegir-ne els aromes és cosa esencial…
Economia i ecologia: el fred
tant valuós per les vinificacions té un cost econòmic i ambiental elevat…
Si poseu aquests ingredients en un shaker i sacsegeu bé, llavors neix
la recepta de la Notte Bianca de BERNAVÍ: un vi de verema nocturna i manual,
aprofitant de les fresques nits d’ estiu d’ aquesta zona.
Enguany, per segon any consecutiu, ens hem trobat que el final de la
maduració del nostre raïm blanc coincidia amb unes condicions climàtiques
extremes per temperatures i sequera. La decisió va ser ràpida i unívoca:
veremem de nit. Llavors després d’ un sopar frugal, agafem les llanternes
“mentals” (com diu en Gino) i anem vinya endins: el nostre coster de més de 70
anys on ens esperen raïms d’ or. La Garnatxa blanca és la reina de la Terra
Alta i no obstant les dificultats ens
regala grans amb una fragància intacta, amb uns sucres importants i que
conserven un equilibri perfecte.
Veremem durant dues nits amb tota la calma i la cura que vol aquest
que per a nosaltres ja és un ritual. A la sortida dels sol del segon dia de
verema anem al fondo més frescal de la vall on el Viognier ens ajuda a
interpretar aquest terroir. Estem en una zona prelitoral que té just al darrera
l’ altiplà central espanyol: una zona mediterrania de transició. Aquí de fet el
clima més continental de l’ interior de la península té molta influència sobre
el clima típic mediterrani, llavors la garbinada i el mestral juguen, calorosos
dies d’ estiu deixen espai a nits fresques, estius càlids deixen pas a hiverns
rígids. Aquests extrems posat que trobem a la zona els hem volgut interpretar
així, amb la Notte Bianca: una Garnatxa mediterrania i típica es marida amb un
Viognier més continental que gràcies a la seva plasticitat s’ adapta bé i resulta
original en aquestes terres.
El raïm collit amb amor i a la llum de la llanterna, treballant en el
silenci més total on només el vent parla i les estrelles amb la lluna t’
acompanyen, el portem al celler al sortir del sol i el premsem amb totes les
atencions que es mereix. El most flor té una temperatura de 18 graus de temperatura…
baixar-ho a 15 per començar i mantenir una fermentació respectuosa dels aromes és
cosa de poc!
Ara la nostra Notte Bianca fermenta lentament, regalant notes de poma
verda, pomelo, platano, préssec... evolucions aromàtiques que em parlem d’ una
complexitat potencial molt interessant. El vi seguirà les llunes i reposarà
sobre les mares més fines fins al final del proper hivern, quan cridarà ell l’
ampolla.
In vino vivendo… segueix…
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada